Àtic · Tenerías

 

Un àtic amb vistes

 

Una residència d'hivern, un refugi embolcallat de cúpules de maó i les vistes sobre el riu Pisuerga van ser les premisses d'aquesta família per a reformar aquest cèntric habitatge de la ciutat de Valladolid.

El major repte passava per encaixar un ambiciós programa en un espai de partida molt reduït i amb una distribució estructural molt poc flexible.

L'habitatge, en el seu estat original, comptava amb una única habitació, generosa en superfície, però tan sols il·luminada per la llum que arribava a través de la porta que la comunicava amb la cuina. Aquesta situació es va veure revertida en el moment en què es va decidir desplaçar la cuina a l'ampli distribuïdor amb què comptava l'habitatge. Amb aquesta estratègia, el rebedor  adquiriria una dimensió coherent guanyant emmagatzematge, l'antiga cuina es convertiria en una habitació-estudi amb gran il·luminació natural, el bany podria obrir-se a la zona comuna, l'antiga porta del bany es convertiria en un vidre que banyaria l'interior de l'estança de llum natural i, l'habitació principal, a la fi, podria ventilar per si mateixa.

La resta de la intervenció és un llarg llistat d'actuacions per a obtenir emmagatzematge i aconseguir la funcionalitat total de l'habitatge. Es va estudiar la manera d'aprofitar els buits sota la coberta del primer ràfec, es van integrar armaris per a dissimular les falses esquadres del menjador i l'habitació, es van obrir nous mobles al distribuïdor resultant i es va dotar l'antiga galeria de prestatgeries de gran capacitat.

No obstant això, no per ser complex es va desatendre el detall.

Durant la fase d'obra es van descobrir les cúpules de maó que suporten la coberta. Després d'una exhaustiva neteja i rehabilitació es va procedir a ressaltar la seva geometria amb llum indirecta, acompanyada per aplics que projecten llum rasant sobre els murs   els quals donen suport a les bigues metàl·liques de la coberta.

La zona del menjador, rescatada d'un espai inicial inexistent, es va emfatitzar aplicant un elegant color verd sobre la partició de l'habitació, aconseguint així un efecte de profunditat sobre tota l'estança, en contrast amb els tons suaus i càlids del paviment i del mobiliari.

La cuina, ja descrita com a peça fonamental de la intervenció, es va imaginar oberta al menjador, guanyant amplitud, però al mateix temps hauria de ser independent. Per a això l'elecció era imminent, un tancament de vidre, amb perfil d'acer, molt lligat a l'estructura de la coberta i unes lleugeres portes corredisses que només restarien 4cm al pas cap al menjador.

En definitiva, un exercici intel·lectual intens per a esprémer al màxim la superfície d'un habitatge amb un gran potencial.